I RECORDA, LA BONA SORT ES LA SUMA DE L'ENTRENAMENT I LA DISCIPLINA. TOTALS TEMPORADA 2011/2012 SWIM 58100m BIKE 1179km RUN 457km

domingo, 19 de febrero de 2012

MITJA MARATÓ GRANOLLERS 2012

Llàstima del km 11
Una setmana desprès de la mitja de terrassa tornàvem a posar.nos un dorsal , aquesta vegada a Granollers, sense l'objectiu gaire clar, ja que en principi l'objectiu d'aquest d'any era baixar en una mitja marató de 1h 30min i aixo, per sort, ja o havia aconseguit la setmana pasada, total que dos minuts abans de la sortida decideixo entrar al calaix de la gent que volia fer sub 1h 30min i surtir a tope, total si peto peto i si em va be i rebaixo uns segons els 1h 27min 56s de la setmana passada de putissima mare.

Decideixo fer tota la pujada a un ritme  de 4min 10s el km, arribar aixi al km 10/11 i, a partir d'allí baixar a ful i que pasi el que deu vulgui, i aixi va ser, arribo al km 10 en 41min, perfecte , tot segons el previst, si no peto a la baixada , per segona setmana seguida MMP en mitja marató INCREÏBLE!

I aixi va ser , del 10km restant en vaig fer 7 per a sota de 4min ,i aixo em va permetre para el garmin en 1h 26min 04s, rebaixant en 2min la marca de terrassa.


PD: Pel que fa al run i a la familia , el 2012 comença com mai, estem a febrer i e fet MMP en mitja marató (Granollers ) i en un 5000 ( cursa contra el càncer ) o sigui que puc estar molt molt contet. Pel que fa a la familia el part a anat be, i ja estem tots 3 a casa.

Ara a per la mitja de Cambrils, segons les  sensacions , començare a pensar la tàctica i la possible marca a la marató de bcn d'aquest any.

MITJA MARATÓ TERRASSA 2012

I tornem a ser al Gener, i com no ,cal anar si o si a la mitja marató de Terrassa, un clàssic, una mitja dura però guapa, tant per la gent, com per la ciutat, llàstima que aquest any com que finals de gener principis de febrer tenia que passar quelcom important a la meva vida i no podia assegurar la meva assistència em vaig quedar sense dorsal i la vaig fer de manera pirata.

Vaig plantar-me a la sortida amb el Keniata del Bicisprint Daniel Sanchez Robles, l'objectiu era buscar la 1h 32min, còmodes, aixi tenia assegurat MMP personal a Granollers una setmana desprès amb un sub 1h 30min. Peró resulta que no va anar aixi, varem sortir poc a poc, amb el globus de 1h 45min però cada km anàvem millor, passant moltíssima gent, gent que no havia guanyat mai, i encara que no era l'objectiu , aixo d'adelantar motiva. Però no miràvem gaire el crono, nomes corríem, aixo si, cada vegada mes ràpids i disfrutavem cada metre com si fos l'ultim de la nostra vida, al final , sense buscar Millor Marca Personal amb 1h 27min 56s, acabant els últims 2km per a sota de 4min/km , i amb unes sensacions magnifiques, com MAI!


PD: Cal dir que si no fos pel Dani no hagués fet mai aquesta marca a Terrassa per a mi estratosfèrica ja que vaic rebaixar en 8 min el meu temps del 2011. i en 2min la meva MMP en mitja marató, el Dani va estar sempre amb mi, encara que ell corria molt per sota de les seves possibilitat, sempre animant, i sense deixar.me baixar el ritme, demostrant una vegada mes el gran triatleta i la gran persona que es.

Gràcies DSR

DUATLÓ DE CERDANYOLA

Primer dorsal de l'any i una cursa sense gaire secret, un duatló de carretera distancia 5km/20km/2,5km, curt, intens, d'aquells que no m'agraden , però que com a entreno de qualitat van molt molt be.

5km inicials de run be, còmode, pensant en la bici per sense reservar gaire....
Temps : 19min 01s Parcials : 3.45, 3.57, 4:06, 3:57, 3:14 s Transició 1:·34

20km bike "plans", 3 voltes a un circuit amb 2 " repechos" que cada volta es feien mes durs.
Dades Garmin : Temps 35min 56s, 192m+, 33,2km/h avg, 19,9km. Transició 1:35.


2,5 km finals de run a on vaig pillar massa i es aquí a on podia haver polit una mica el crono final.

Temps : 10min 27s Parcials : 4:11, 4:23, 1:52.

Temps Total 19:01/1:34/35:56/1:35/10:27 1h 08m

jueves, 10 de noviembre de 2011

MARATÓN DE GLORIA per Fernando López

MARATÓN DE GLORIA
6 de Noviembre de 2011, La Marató del Montseny  a las 8:00 da el Pistoletazo de SALIDA para los 400 LOCOS del Trail Run que decidimos embarcarnos en una Jornada ÉPICA para algunos como en mi caso, 1ª MARATÓN y menuda he ido a elegir para iniciarme, y DESAGRADABLE para otros porque las CONDICIONES METEOROLÓGICAS EXTREMAS de la Jornada han hecho muchos ABANDONOS, varias por HIPOTERMIA.

En 500 metros primer Rio y, pies encharcados!!!,  el grupo ya se forma con 8-9 corredores entre los que después de un rápido pensamiento y estar en el 2º grupo, me encuentro BIEN y decido saltar, ARRIESGAR  y los cojo con FACILIDAD y me mantengo COMODO en el. Gente de la Altura de Jaume Folguera, Pau Zamora, Xavier Valldeoriola, Eduard Barcelo, Victor Estepa, etc…  empiezan a apretar subiendo hasta que se quedan 4 en cabeza y Pau Zamora otro corredor y yo nos mantenemos juntos unos kms. En la bajada camino del segundo  Avituallamiento me dejan bajando y yo decido mantener mi ritmo y en la subida del km 14-16 hacia Matagalls intentar recortarles y atraparlos si puedo. Llueve sin cesar desde la salida e inicio la DURA subida a Matagalls, mucho Viento, Niebla y FRIO junto con las Piedras sueltas y resbaladizas del terreno la convierten en un INFIERNO en el que hay que estar COMPLETAMENTE CONCENTRADO para no patinar ni caer rodando BARRANCO abajo. Corono, me coloco el Paravientos  y para abajo con MUCHA PRECAUCION, ya que el Barro, las Hojas, el Agua, las Piedras Mojadas y el Viento lo hacen IMPRACTICABLE. Atrapo a Jaume Folguera y me da un SUBIDON!!!, ya que a parte de saber que estoy entre los 7-8 primeros, si aguanto con el podre estar en el Top 10, pero la DUDA es si AGUANTARE su ritmo. Nos coje por detrás Luis Baella (Record de este año de la Matagalls-Montserrat, 8:11’), y los tres vamos hacia lo que serian las siguientes cotas, Agudes y Turó de l’Home, plato FUERTE de la Cursa. Inicio la subida en cabeza hasta la mitad más o menos en la que Jaime coje el relevo después de un descuido mio y los tres juntos damos caza a Xavi Manso que justo en la cima se cae y queda mal herido. Agua, rachas de viento de 125 km/ h y una Temperatura con sensación Térmica de -10º dejan clara la DUREZA de la prueba, y quedan 12 kms de DESCENSO VERTIGINOSO todavia, sobre todo los primeros 4. Luis se lanza en el descenso y Jaime y yo somos más conservadores y preferimos, sobre todo yo, NO ARRIESGAR y ya quedare como sea porque tengo las Piernas MUERTAS. Vuelvo a atrapar a Jaime y los dos nos ponemos, ENRRAMPADOS YA, a terminar lo mejor posible, atrapamos de nuevo a Xavi que va ya TOCADITO, quien NO!!!, y tras un tramo corto de CARRETERA en el que nos cruzamos con dos Ambulancias a toda ostia y nos hacen pensar lo peor, al final nada grave, recupero mis piernas y, me lio con Xavi a tope por una Pista rápida y poco Técnica ya para St. Esteve y descolgamos a Jaume que ya va bastante TOCADO. A falta de 4 kms, nos adelanta como un RAYO Marc Padrós, INCREIBLE!!!, acabaría 5º al Final, y al llegar al último Avituallamiento Xavi para y yo NO, asi que me pongo a MUERTE y tras un pequeño tropezón en el barro al salir de una curva, sigo y me encuentro un RIO DESBORDADO Y UNA CUERDA, “AGARRATE A LA CUERDA QUE EL AGUA TE LLEVA” me gritan desde el otro lado del Rio, y yo, pues cuerda en mano y agua hasta la CINTURA cruzo, me cantan 1km a META que se me hacen eternos…, ya que fueron 2 y pico finalmente, encaro la calle de antes de META que ya conozco del Trail de St. Esteve y veo a Luis a 30” pero sé que es IMPOSIBLE cogerle, así que MIRADA ATRÁS, veo que Xavi no viene, encaro la RECTA y me abro mi Paravientos, mi Chaleco para que se vea mi DORSAL BIEN para la FOTO y, LLEGADA.

4:43:58, es mi Tiempo, 7º Clasificado, BRUTAL!!!, mejor de los esperado, esperaba 5 horas con buena Climatologia y mira, ARRIESGUE  al principio con la INCERTIDUMBRE de que no sabia como iba a RESPONDER ante mi 1ª MARATÓN y me salió PERFECTA la DECISIÓN, si me dicen que iba a quedar así antes de la Salida, le digo que está LOCO.

Quiero dar las GRACIAS a mi Mujer, Familia, a Xesc Terés y David Moreno por el EMPUJÓN que me han dado para llegar hasta aquí y, a toda la GENTE QUE ME SIGUE Y  ME QUIERE, AHORA MISMO SOY LA PERSONA MAS FELIZ DEL MUNDO, UN ABRAZO FUERTE,
FERNANDO LÓPEZ

martes, 8 de noviembre de 2011

LES ELEGIDES SON : MIZUNO WAVE PRECISION 12

La Mizuno Wave Precision 12 destaca por su ligereza y amortiguación. Con Wave compuesta en paralelo fabricada con PEBAX y caucho translúcido, y mediasuela fabricada con AP+, el material más ligero y con mayor memoria de Mizuno. Está recomendada para corredores de peso ligero, inferior a los 70 kg. de peso, y pisada neutra. Para entrenamientos rápidos y/o regulares e intensos sobre supericies uniformes.

Características de la Mizuno Wave Precision 12:MIZUNO WAVE
Wave Compuesta en Paralelo con diseño SmoothRide, hecha de Pebax ® y caucho translúcido.

SMOOTHRIDE
Minimiza las aceleraciones y desaceleraciones bruscas durante las tres fases de la pisada: impacto del talón, apoyo de la planta y propulsión, consiguiendo una carrera mucho más suave y una transición más fluida entre las tres fases. Se reducen vibraciones y se mejora la flexibilidad de la zapatilla.

AP+ MID SOLE
Nuevo compuesto que utiliza diferentes tipos de polímeros. El resultado es una mayor amortiguación, más confort y una duración más prolongada de la mediasuela, que hacen que el corredor tenga cada día la sensación de que acaba de estrenar las zapatillas.

AIRMesh
Material utilizado en las mallas del corte que aporta un alto nivel de transpirabilidad, ayudando a que el pie se mantenga fresco y seco.

X10
El X-10 es el compuesto de caucho sólido más duradero de Mizuno y al situarse en las zonas del pie que más impactan sobre el suelo, contribuyen a alargar la vida de la zapatilla, así como a mejorar la tracción.

DYNAMOTION FIT
El sistema Dynamotion Fit permite que la parte superior o corte de la zapatilla interactúe con el movimiento del pie. Esto disminuye las tensiones que causan la deformación del corte y por tanto la zapatilla se ajusta perfectamente al pie durante las tres fases de la pisada.

Premium INSOCK
Plantilla interior de Ortholite®. Confort, amortiguación y durabilidad en el interior del calzado.

Peso: 285 g
                                                            font : http://www.deporvillage.com/

domingo, 6 de noviembre de 2011

PUJADA I BAIXADA A GUANTA

Desprès de 09 anys tornava a Guanta, un clàssic en aquesta època del any ,una cursa fàcil, pujar girar i baixar, no te secret, la duresa la marques tu.
L'altre dia mirant clasificacion vaig veure que al 2002, quan nomes corria , vaig pujar a dalt amb 30 min i vaig acabar la cursa a un ritme mitg de 4:43, i aquest any em feia gracia rondar aquest temps, si que es veritat que aquest any portu bastants mes quilometres que per aquelles èpoques, però quilometres ritme ultratrail, i en una cursa de 12 km s'ha de sortir a muerte i arribar a muerte, no te secret, al final objectiu aconseguit, sera que no estic tant malament amb 9 anys mes al cos,  he corregut a 4:40min/km, arribant dalt amb 31min, com fa 9 anys, i baixant amb 23min, aixo si , cal destacat les 170ppm de mitja i 180ppm max, estant durant els 53min a un ritme cardiac mitg del 91%.


Patint de pulsacions en tot moment, aixo si aguantant.....

Totes les gràfiques,perfil, ritmes i altres detalls fen't clik aqui

PER QUE NO TOT ES TRIATLÓ......


Tu i jo no ens entenem i, cosa que és pitjor, no ens volem entendre. La situació ha arribat a un límit de deteriorament que, francament, no és que no vulguem, és que ja no hi ha entesa possible. Hem trencat massa ponts, hem dinamitat la confiança. Som incompatibles.

Tu, perquè consideres que només val la teva voluntat i sempre vols tenir ...la raó i aplicar-la i tenir l'última paraula. Jo, perqu...
è ja n'estic fins als nassos d'ajupir el cap i de rebre el teu menyspreu, els teus insults i que a sobre em fotis la mesada i te la gastis en les teves coses sense cap respecte per l'esforç que faig per al sosteniment de la llar

Deixem-ho aquí. El dia 20 de novembre passarem per les urnes per última vegada, perquè no sigui dit que fem les coses a la brava. PeròEspanya, que ja en tinc ben bé prou. S'ha acabat el bròquil. Ben cordialment, s'acomiada de tu, Catalunya.

sábado, 13 de agosto de 2011

DOS CARAS DEL ANETO

Se'ns dubte , el dia que vaig aprendre a patir, a córrer amb el cap i no amb les cames, a saboreixar l'alegria mes immensa i la tristor mes amarga en una mateixa cursa, de pasar d'estar a mil per hora, disfrutar corrent com mai, a estar enfonsat, derrotat, sense ganes i nomes una motivació, creuar l'arc d'arribada com fos, si o si. arribar allí, a on estaven ells, esperant, també cansats, però com sempre allí estaven, no van fallar i tant ells com jo , varem ser finisher de les dues cares del Aneto.


Jo , desprès d'un dia llarguíssim, vaig aprendre que a la muntanya no si val de ritmes, ni de temps, ni de posicions, els ultratrails son diferents, es tractar de gaudir de la natura fent el que mes t'agrada i rodejat de magnifiques persones,  disfrutant com vaig fer els primers 50km , trotant a bon ritme, gaudint de les valls de Benasque per acabar com vaig poder els ultims 20, i com no gracies a ell, perque com sempre , allí estava quan el necessitava, aquesta vegada al inici del port de la Picada, ell va ser qui em va animar, qui em va ajudar a pujar aquell per a mi durrisim port, sense queixar.se per al ritme de merda que li vaig fer dur durant els últims 20km, ans al contrari, animant en tot moment i fent les pauses que foren necessàries per que jo pogues acabar al seu costat, nomes puc donar-li les gracies i espero algun dia , en alguna cursa, tornar-li  tot el que aquella tarda/nit va fer per a mi.



Psicològicament estic molt fort de cara a Chamonix, la CCC ha de ser meva, no em pot vèncer, acabaré com o vaig fer a Benasque si o si, et dedicaré els últims km, tu tenies que ser allí amb mi. , disfrutant dels Alps , perquè aquella es la teva cursa , i no tincs cap dubte que al 2012 allí estaràs, a  tope, rebentant cronos i fent de la teva gran pasio una manera de viure. MERCI SEBAS

lunes, 16 de mayo de 2011

ULTRA TRAIL BCN 2011

Doncs allí estàvem a Sitges, per disputar l'ultra trail de Barcelona, però la versió " curta ", la trail, 78km amb 2700m de desnivell positiu, en principi les dades no semblava res del altre mon, amb aquest km i aquest desnivell he fet varies coses, aixo si, cap tan dura com aquesta, la sortida era a les 7h , al passeig marítim de Sitges, i al cap de poc temps vaig veure que psaria moltíssima calor ja que a les 9h ja apretava el sol, els primers 35km molt be, a un ritme de 7km/h amb grans desnivell i molta , molta pedra, cosa que no m'agrada gens , arribo a Begues, km 35, allí hi ha  un avituallament complet, faig un mini bocata,  1 dònut i 1/2 litre d'aquarius, son les 12h i fa molta molta calor, allí esta la Laura, estic 15min amb ella i segueixo el meu camí, faig càlculs i se que si no pasa res en 6/7 hores mes tornaré a estar a Sitges, però no va ser aixi, nomes passar el km40, el terreny es molt molt dur, fa molta calor, em trobu molt malament, vòmits, nàusees, no tolero menjar ni veure res, nomes em puc tirar l' aigua per sobre , com puc i molt malament arribo al km 42, nou avituallament, arribo fos, allí em diuen que desde allí al km 50 hi han 5km de pujada i 4km de baixada, penso que tampoc es tant i que em recuperare, FALS !

Begues, km 35, fins aqui tot OK
Aquest 5km de pujada , van ser un infern, vaig patir com mai, el ritme era pitjor que caminar, no podia, cada 2min, tenia que parar.ne un, fatal, nomes volia arribar al 50km trucat a algú i tornar a Sitges amb cotxe por poder-me anar a dormir. Vaig arribar al km 45 com vaig poder, eren les 14h aprox, feia moltíssima calor, allí vaig trucar a perquè em vinguessin a buscar al avituallament del km 50, i aixi va ser, vaig fer els últims 4km de baixada en 1h 10min, AMB AIXO O DIC TOT.

Al km 50 vaig esperar el Sebas, que sempre esta allí quan el necessites, moltes gracies , i amb ell , el seu germà i un altre corredor que va abandonar varem anar amb cotxe a Sitges, com no, tenint que parar abans a vomitar tot el liquid que havia pres durant les 9h de cursa.




La veritat es que no se que em va passar, no puc aprendre del error de la cursa perquè no se que vaig fer malament, però en fi, quan el cos no va, no va.

Ara a preparar el pròxim objectiu, Trail del Aneto, el 30 de Juliol, 70km amb 3900m+, allí he de ser Finisher si o si, tardi el que tardi, però he de arribar caminant a Benasque.

sábado, 12 de marzo de 2011

MARATO DE BARCELONA 2011

Sens dubte, una marató especial, perquè es la de Barcelona, perquè es en la que vaig debutar l'any passat amb aixo de les maratons d'asfalt, perquè som 15000 inscrits, i com no, perquè es la meva 10ena MARATO.

Aquest any l'objectiu era repetir les 3h 14min del any pasat, bueno, fer 3h 15min, i per aixo tenia una llebre molt especial, una de les llebres oficials de 3h 15min, era el mestre Robert Mayoral, un luxe tenir una llebre aixi, encara que no es van complir els objectiu,un plaer correr uns km al teu costat.....

La sortida prou be, sortim des de el primer calaix de sortida, el calaix de les sub3h jejejejejeje al inici  una mica estressant,molta gent però sense dubte molt millor que l'any passat, nomes ens tracta de seguir al Robert, ell s'encarrega del ritmes, nosaltres nomes hem de correr, sembla fàcil, oi?


DONCS NO, al km 5 amb 22min 53s se que no serà el meu dia, quelcom em pasa, porto 5km i el ritme no es res del altre mon,pero les meves sensacions es com si portes 20km corrent, les cames no poden i hem sento cansadisim, no se que collons hem pasa, pero no deu ser res bo.

Amb aquestes sensacions arribo al km 10 en 45min 37s, el temps es el que toca,pero estic patint massa, toca un gel stimulred i espero que la cosa millori ,peró no es aixi, arribo al km 15 en 1h 08min 45s, i es aquí a on comença el suplici, no soc capaç de seguir el Robert i al Dani, i ens poc metres em treuen uns metres que en poc minuts son centenars, estic flipant, 15km i no puc amb la meva anima, ser que serà un infern, i el que no deixo de pensar es en a la mitja marató, arribi com arribi abandonar, aixi que segueixo corrent fins els km 21 a on passo en 1h 37min 50s, un temps que no es dolent per a fer 3h15min, pero les sensacions son increïblement dolentes !

Al veure el temps de la mitja marató m'animo una mica i decideixo tirar fins el km 26 aprox, a on se que estarà la Laura i el Sebas i plegar allí amb ells, agafar el metro i cap a casa.

Del km 21 al 26 vaig xinuxanu, fent km i pensant en no caminar, aixi arribo al km26, ells estan alli, paro,els aviso de que plego, la Laura hem diu que que hem passa,i en el fons li dic que no o se, peró estic mort, ells hem diuen que segueixi, que no pari, que acabi poc a poc i m'oblidi del temps, Peró que sigui FINISHER.

Aixo m'anima, han matinat, estan allí per a mi, es la meva 10ena marató, estic a BCN , he d'acabar sigui com sigui, torno a la carrera, nomes pensant en acabar,no m'importa la marca, nomes vull acabar , acabar, acabar, no deixo de repetir-me aquestes paraules......

Del km 26 a 36, tardo 60min, estic corrent amb el cap, penso les típiques frases de si el cap pot el cos pot, i realment es aixi, penso en Chamonix, en Nice del any passat, en la Laura a l'arribada, en les 10 maratons que he fet i en una frase que vaic llegir al face del crack Pep Sanchez Delgado,una maquina de la ultradistancia que vaic coneixer en persona diumenge, un luxe. La frase diu aixi :

"EL DOLOR ES EL MODO QUE TIENE EL CUERPO DE LIBRARSE DE LA DEBILIDAD, NO HAY PRUEBA DURA SINO MENTE DEBIL ...."

Repetint varies vegades aquestes frases arribo al arc de triomf, km 36,la Laura m'anima,la escolto pero entre tanta gent i ens les condicions que estic, no la aconsegueixo veure, una llastima.

Al pasar al km 36 se que sere finisher, i aixi va ser, 3h 45min desprès de la sortida, s'acaba el patiment,i comença la satisfacció de ser FINISHER DE LA MARATO DE BARCELONA.


Dades del meu Garmin Forrunners

Distancia: 42700m
Temps: 3h 45 min 23 segons
Calories: 3200 cal
Rtime AVG: 5min16segons
Millor km:  3min 50 segons

MARATO DE SEVILLA 2011

Marató de Sevilla, la 9ena, una manera de passar un cap de setmana diferent, un cap de setmana lluny de casa, dissabte a les 8am arribem a Sevilla, ens instalem al hostal , esmorçar i de turisme, 12h patejant Sevilla, de turistes, fotos, tapeo, recollida de dorsal, etc etc.....
En fi, el que recomanen NO fer el dia abans de una marató.

La marató es diumenge al mati a les 9h, arribem amb temps al estadi Olímpic de la Cartuja, sortida molt guapa, amb molta gent , mitja volta al estadi, sortir d'ell i cap el centre de la bonica ciutat. La intenció era fer 3h20min, 1h 40min cada mitja marató, d'inici les sensacions no son del tot bones, les cames hem fan mal d'ahir ,peró les  ganes de corre i el ritme còmode de sortida fan que els km passen ràpidament, km 5 en 23min 20s i el km10 en 45min 35s, un ritme una mica ràpid, cosa que desprès pagaria amb creus. Arribo al km 21,mitja marató en 1h 35min, de cames be, Peró massa ràpid pels ritmes que estic acostumat a fer, nomes una mica mes lent que la mitja marató de Granollers 7 dies abans, i aixo es va notar, de la segona mitja marató poc a dir, a patir una mica, tenia 5min de marge per a fer les 3h20min i aixi va ser, vaig regular, i fent la segona marató en 1h 45min, vaig clavar el temps, 3h 20min segons el mue garmin. content, va costar la segona 1/2 ,peró sense patir en excés.....

Dades del Garmin:

Distancia :42145m
Temps :3h 20min 18s
Calories :3123 cal
Desnivell :354m+

miércoles, 9 de febrero de 2011

Mitja Marato de Granollers 2011

Mitja Marató de Granollers, un clàssic, una gran mitja, per l'ambient, organització, pel nivell del seu corredors i per un recorregut sense grans desnivells però gens pla.

La idea era fer la mitja marató pensant en tot moment en la Marató de Sevilla de la setmana que be, o sigui corre 10s/km per a sobre de les meves possibilitats, i així va ser, vaig disfrutar de la mitja, sense patir, pensants en Sevilla i disfrutan d'un bon entrenament de qualitat, la veritat es que els temps van ser molt millors del que buscava, pretenia fer 1h 40 min (ritme marató) i al final va sortir 1h 34 min, parant al km 13 i havent d'entrar a un bar, en busca del WC per a evacuar.

Dades del garmin forruners 405:

Ritme km: 4:35, 4:28, 4:29, 4:29, 4:42, 4:32, 4:37, 4:32, 4:47, 4:44, 4:25, 4:36, 5:25 (WC jejejej),
4:22, 4:19, 4:14, 4:13, 4:12, 4:06, 4:09, 4:03, 4:04.

Ritme AVG: 4:28
Ritme Màx.: 3:28
Desnivell + 300m
Calories 1632

lunes, 24 de enero de 2011

Mitja Marato de Terrassa 2011

Per tercer any consecutiu vaig fer la 1/2 Marató de Terrassa, una marató dura, exigent , però a la vegada molt guapa, amb gent al carrer i amb una participació molt elevada.
Aquest any molta gent del Triatló Bicisprint, Sebas, Dani, Robert, Sola, mes els nous fitxatges del 2011 del quals , de la majoria no conec el nom.

La intenció era sortir segons sensacions ja que últimament les marques no surten i vaig a les curses a sumar kilòmetres, ja vindran èpoques millors.
Jose, Sola, Iban, Sebas i Dani ( Triatlo Bicisprint )

I aixa va ser, sortida amb molt gent a on es fa difícil corre còmode els primers km, tot i aixi passem amb el Sebas els primers km a 4:13, 4:14, 4:12, 4:08, 4;02 fent els primers 5km en 20min 49segons, el ritme era bo, l'adecuat, pero s'ha de tenir en compte que els primer km son amb desnivell negatiu. Arribo alm km 8, la riera, del km 8 al 10, per a mi , son els km mes durs de la cursa , o se, i afluxu per a no petar, faig aquest dos km a 5min/km, i millor del que hem pesava arribo al km10 en 44min 30s, tot seguit hi han uns 7km que tendeixen a ser favorables, plans i baixada , però les cames noten la falta d'entrenament i la poca motivació que últimament tinc per entrenar i competir.

Arribo al km 16 en 1h 11min, prou be, pero del km 16 al 21 o paso malament, baixo el ritme,i vaig xinuxanu, a sumar km i disfrutant dels últims kilòmetres plens de gent.

En resum , una mitja marató a on vaig fer 4min mes que l'any passat, dolentes sensacions, i poca motivació, però un altre mitja  marató al sac. Ara a intentar sumar km i arribar amb ganes, cosa difícil a Sevilla a on intentaré fer 3h20m, passant les 2 mitjes maratons a 1h 40min......

jueves, 6 de enero de 2011

SANT SILVESTRE 2010

Perfil Real, no com el de la organitzacio
Després de una setmana amb febre, tos, mal de cap i malestar general , no es podia demanar res mes, el mes adequat era no anar a la Sant Silvestre, però cop cada any volia acabar el 2010 corrent i acompanyat amb bona gent , aixi que en  Robert, Manuel, Dani, Sebas, i la Sonia varem elegirr aquest any Sant Cugat aper a participar a la Sant Silvestre Barcelonesa....

Una cursa sense secret, aixo si, amb desnivell, vaig sorit a 4min/km intentant aguant a 4km i poc els primer km, però al km 4 després de la repetida tos i mocs vaic decidir frenar , anar molt mes de tranquis , i poc a poc deixar que m'anes passant la gent, fins al km 8 que vaic parar esperant que m'atrapes la Sonia i poder fer els últims km amb ella per entrar a meta....

Finalment 49min, un temps molt discret comparat amb els 40 i pocs que crec que puc fer a aquestes altures de temporada però aquesta vegada l'important era acabar i disfrutar de l'ultima cursa del any.....
Psicologicament unaltre cursa dolenta, molt dolenta, que em fa tocar de peus a terra i veure que no estic tant fort com a vegades em crec, diumenge que be,  a Terrassa a la mitja marato ni s'em pasa pel cap la 1h 30 min que fa uns mesos volia intentar, buscare la 1h 32/34min aprox, i sobretot tornar a tenir bones sensacions corrent, una cosa que entre pitu i flautes fa molt que no pasa.....

Sebas, Dani, Robert,Iban, i Manuel.
Dades del Garmin Forruners 405

Distancia total 9950m
Desnivell +110m
Calories consumides 750
Temps 49min 04s
Ritme: 3:59, 4:27, 4:37, 4:49, 5:00, 4:29, 4:50, 7:42, 4:57, 4:32


jueves, 30 de diciembre de 2010

CURSA DEL RIU RIPOLL 2010

Any rera any, 26 de Novembre, dia de Sant Esteve i cursa del riu Ripoll, aquest any, sens dubte el pitjor, pitjors sensacions en carrera des de fa moltissim temps i com es tot va relacionat, pitjor marca en 10000m del ultims 3 anys, bufffff 44min i poc, una autentica burrada no proporcional amb el meu estat de forma actual ni en els temps de les series de les ultimes setmanes, pero  vaig sortir massa RAPID per a mi, i al km 3, vaig petar junta de culata, motor i punxat les 4 rodes, en fi, cursa per oblidar, pero com tothom diu : TOT SUMA.

I divedres , despres de no poder entrenar en tota la setmana per la febre i el malestar en general , ens posarem l'ultim dorsal del 2010 a la sant silvestre de Sant cugat, uns altres 10km a on esperem fer menys de 44min.......

Dades del Garmin forunners 405

Distancia Total : 9,98km
Temps : 44min 25segons
Calories Cremades : 800
Pulsacions Maximes : 202 ( Al km 2, per flipar ....)
Ritme km a km : 3:52, 4:11, 4:25, 4:33, 4:42, 4:28, 4:28, 4:28, 4:37, 4:52
Ritme AVG: 4:27min/km

Cal destacar com a dades destacables nagativament les 202 pmax i el ritme en el  km 10 a quasi 5min/km !!!!!!!!!!!!!!

lunes, 20 de diciembre de 2010

SETMANA 3/27

Fel click a l'imatge per ampliar

Setmana sin pena ni gloria, poc mes de 10h d'entrenament a on cal destacar la sortida xinuxanu de 83km de bici i els dos dies de qualitat de run, amb series de 3x3000m dimecres i 2x5000m divendres.....
A per la setmana 4 , a on diumenge 26 ens posarem el penultim dorsal del 2010 a la cursa de 10km del Riu Ripoll.

lunes, 13 de diciembre de 2010

SETMANA 2/27


Fes Click a la imatge per ampliar.

Setmana 2, un altre mala setmana de bicicleta i amb uns bons 42km de run, 2 dies de qualitat, amb series de 1x 5000 i de 8x 1000m, i una bona tirada llarga de 20km a 4:50min/km,  a l'aigua ara es tracta d'anant millorant tecnica, i  poc a poc sumar metres, en total 6h 40min d'entrenament, poca cosa pero estem arrancant motors.... poc a poc.

PD: A partir de la semana que be, 2 dies minim bike i intentar rondar les 15h d'entrenament setmanal.....

domingo, 5 de diciembre de 2010

SEMANA 1/27













Resum de la primera setmana de les 27 que constara l'entrenament del primer semestre de la temporada 2010/2011, tot guiat per tercer any consecutiu pel Robert Mayoral, a on intenterem millorar la marca a la marato de Barcelona i ser finisher del meu segon Ironman,  L' Extremman de Salou el 5 de juny, d'aquesta setmana cal destacar negativament els pocs km de bici, molt degut a la mandra que fa sortir amb aquest fred, i positivament la sortida divendres tarda/nit amb la gent de runners on line, Robert Mayoral, Sebas Torres i el mes que conegut ultrafondista Xavi Marina, tot un plaer compartir amb tots ells mes de 3h de trail run, esperem repetir......

Companys d'entreno divendres tarda/nit






domingo, 28 de noviembre de 2010

Chris McCormak, guanyador del IRONMAN de Hawaii 2010 en 8h 10min


Hacias carreras ITU , inclusive estuviste en proceso clasificatorio para un Juego Olímpico, en Sydney. Cuentanos cómo fue tu experiencia, y la decisión de cambiar hacia la distancia Ironman.
.
En distancias ITU gané dos etapas de la World Cup Series, siete Copas del Mundo, y fui Campeón Mundial en la distancia, pero la verdad que perdió la gracia.
Me gustaba el circuito ITU, pero era siempre lo mismo. Mi objetivo entonces era ganar el oro en un Juego Olímpico. Mi idea era ir a Hawaii en el 2002, ganar allí y seguir para los Juegos de Atenas. Pero no fue así. Yo tenía el pensamiento de que Hawaii era fácil.
Hice mi primer medio Ironman en el 2001, en Wild Flower (EE.UU.) y gané con tiempo record. Un año después, hice mi primer Ironman, donde también gané con record para ese circuito (Australia). Entonces pensé “esto es fácil“. Pero cuando llegué a Hawaii, a pesar de que estuve casi 30 minutos adelante en la bici, no pude terminar! Quede totalmente shockeado, fue raro. Entonces mi ego me dijo “eso no es nada, volvé el próximo año y ganá“. Volví en 2003 y nuevamente no terminé. Después de eso, Hawaii me atrapó. Paso a ser un desafío. Lo que le faltaba a las carreras ITU, el Ironman de Hawaii lo tenia. Creo que quedé muy atrapado porque tenía más emoción y desafió.

Y  ahora que ganaste, que pasa por tu cabeza?
.
Quiero ganar de nuevo. Amo todo el proceso y concepto de la carrera. Me gusta el entrenamiento, el clima, las carreras previas, los planes para ir hasta allá. En el circuito ITU World Cup, si tengo un mal día no pasa nada, en la semana siguiente puedo hacer otra carrera y ganar, o ser top 10. Pero para un Ironman si tengo un mal día, solo puedo hacer otro meses después.
.
Pero puedes hacer como otros atletas que hacen un Ironman por mes…
.
Si, pero si quieres ganar no podes hacer eso. Si quieres ganar tienes que elegir las carreras y no hacer cualquier cosa.
.
Cómo dirías que está tu vida ahora, después de ganar Hawaii?

Es gracioso, porque Hawaii fue la carrera que me hizo practicar triatlón. Era adolescente, y estaba mirando TV, en Australia, cuando vi a Mark Allen corriendo en Hawaii. Yo hacía Surf, y Hawaii es un paraíso de este deporte. Por eso también sabía que allá se hacia el Ironman. Pero cuando lo vi en la TV, eso me toco. Le dije a mis padres que iba hacer esa carrera un día y me respondieron los dos “estas loco!”. Pero esa idea de me metió en la cabeza. Todo lo que quería era correr el Ironman Hawaii. Más adelante, dejé de ir a los Juegos Olímpicos. Más allá de las diferencias con mi Federación, también lo hice porque quería estar en Hawaii.
Cuando llegué en segundo puesto en el 2006, estaba “superfit”. Estaba flaco, fuerte, entrené mucho la maratón y tuve un excelente día. Generalmente cuando me siento así, gano las carreras. Y en esa quedé segundo. Recuerdo que en la tienda médica, después de la carrera, estaba muerto, con suero, y mi papá me dijo “no necesitás más de esto. Estamos orgullos de vos, pero no hace falta tanto sufrimiento. No me gusta verte así“. Y mi mujer agregó “está bien así! no necesitás probar más nada a nadie, ya sabemos que sos capaz”. Pero yo respondí, “no, dejame venir una vez más. Sólo necesito una vez más“. Ya después de unos días, ella me preguntó “¿qué vas a hacer si nunca ganas Hawaii?” Y yo dije sin dudarlo “voy ganar”. Siempre pensé en eso, y todos mis sponsors apostaron por mi. Por eso hice todo para conquistar mi sueño.
Para entender mejor como está mi vida ahora que gané Hawaii, voy a contar una anécdota. Cuando estoy viajando en algún vuelo hacia alguna carrera y alguien me pregunta a que me dedico, yo digo: “soy trietleta”. -“Que es eso?”, me responden, y les explico que es nadar, pedalear y correr. -“Ahh… y ya corriste Hawaii?, y cómo te fue?” –“Gane!”. Nadie conoce al deporte ni a los atletas, pero todos saben qué es el Ironman de Hawaii. Por otro lado, cuando corría carreras de World Cups (ITU) y ganaba, los diálogos eran algo así: -”a que te dedicas” Yo decía: -“corro triatlón”. –“Que es eso?” –“Nadar, pedalear y correr”. -“Ahh… y ya corriste Hawaii?, como te fue”, -“más o menos”. –“Algún día vas a ser bueno y vas a andar bien!”. Y yo decía, “no, yo soy bueno, sólo no hice una buena carrera en Hawaii”. Las respuestas solían ser “cómo es eso?, los buenos ganan Hawaii”.
.
Ahora que ya le agarraste la mano a esta carrera, intentarás ganarla de nuevo?

.Si, claro! quiero ganar nuevamente, porque necesito una mejor foto de llegada!. Me olvidé de sacar las esponjas de mi ropa, que encima tenía el cierre abierto (risas).
.
Como imaginás tu vida después de que dejes el triatlon?

Mirá, justamente por eso, últimamente me quedo más tiempo en EE.UU. Allá trabajo con un equipo que formé junto a una empresa local, en Los Angeles, cuyo trabajo es mantener en forma y entrenar a personas. En esa ciudad hay un concepto muy fuerte de cuerpo e imagen, y la gente gasta mucho dinero con eso. Por eso voy para allá, y todo el background que tengo da confianza a la gente que entrenamos. Me gustaría seguir trabajando con el triatlón, porque me gusta el deporte. Es un estilo de vida. Tengo el título Contador, pero no puedo volver a una oficina. Jamás, no puedo. Voy a trabajar con esto toda la vida, y voy seguir corriendo como amateur seguramente. Va llegar un momento que mi cuerpo no va ser tan rápido. Pero a mi cabeza le encanta nadar, pedalear y correr.
.
.
Decís que te gusta nadar, pedalear y correr. Pero porqué no sólo maratón?

Sin dudas mi fuerte es la corrida, pero también me gusta pedalear. Para ganar Hawaii tenés que saber correr. Entreno a la par de maratonistas, y pongo mucho foco a la corrida. No soy muy alto y peso 80 kilos, entonces necesito hacer mucho para correr bien. En síntesis, soy un buen corredor, pero eso es porque me mato entrenándolo.
.
Generalmente, los atletas amateurs dedican mucho más tiempo a la bici que a entrenar la corrida. ¿Qué opinás?
.
La bici es sexy. Todos quieren tener una linda bici y gastan un montón de plata en ello. Pero si querés ser un ganador, si querés ganar Hawaii o cualquier otra carrera, tenés que correr! Es sencillo. Si querés practicar triatlon por diversión, sin tener ningún tipo de compromiso con tiempos o performance, todo bien, dedicale todo el tiempo que quieras a la bici. Pero si querés ganar, o mejorar tu tiempo y performance en un Ironman, tenés que saber correr. No se gana un Ironman en la bici. Obvio que tampoco podes ser un mal ciclista, hay que saber pedalear, pero pedalear los 180 kms. En Hawaii si perdés el contacto con los primeros que salen del agua… fin del juego. Escuchame, si hacés una mala etapa de bici, explotás, no podes más, vas a perder… digamos, 20 o 30 minutos como mucho. Pero si explotás en el maraton y caminas, estás perdido. La relación entre correr y caminar en un maratón es del doble del tiempo! Ahí perdés 1, 2, o hasta 3 horas! Es loco que la gente no mire los resultados y vea eso. Es básico: hay que saber correr.
.
A los amateurs les encanta saber como es el entrenamiento de un PRO. Podés contarnos un poco lo que haces?
.
Antes que nada, tengo que decir que para mi es increíble que la gente logre hacer un Ironman o un Half Ironman entrenando y trabajando. Sé cuanta importancia tiene la recuperación después del entrenamiento. Respecto a la pregunta, durante una semana típica, en los meses de carga, nado 20km, pedaleo 600  y corro unos 120. Esto no tiene ningún misterio, pero tengo 33 años, así que debo cuidar mi cuerpo como un cuerpo de esa edad. No es que sea viejo, pero no soy un chico de 20 años. Y los amateurs tienen que pensar en eso, y por ahí sacrificar unas sesiones de enterramiento y cambiarlas por masajes, descanso. etc. Todo esto, aunque muchos piensen que no está bueno cuando hablan con sus compañeros y les dicen que pedalearon menos porque hicieron una sesión de masajes o descansaron.

Hay gente que piensa que ser triatleta profesional es fácil, y que ustedes tiene una vida muy cómoda, solo practicando deporte. ¿Qué pensás de eso?
.
Creo que ser un atleta profesional es la decisión más brava que una persona puede tener. Como se dice, hay que tener mucho huevo para eso. Cuando yo era más joven y trabajaba en una oficina y ganaba mi plata en cada final de meses. Entonces me decía: “si yo no trabajase podría hacer esto mejor, si yo no trabajase podría correr más rápido, si yo no trabajase…”. Pensaba todo esto porque no tenía mayores preocupaciones, ya que todos los meses tenía el sueldo en mi cuenta bancaria. Ahora, cuando transformás tu hobby en tu trabajo, las cosas cambian, y mucho. Tengo que correr detrás de mi dinero, todo cambia. Si yo no corro carreras y gano mi plata, no puedo comer, no tendría donde dormir, no tendría sponsors, nada!. Entonces, respeto mucho a todos los triatletas PRO’s, porque sé lo difícil que es.
Por otro lado, es cierto, veo a muchos amateurs pensando que las cosas son fáciles para los PRO’s. Y sabe que les digo?, “bueno, entonces vení e intentalo. Quiero verte convertido en un triatleta PRO. Cuando tengas una mala carrera y no puedas terminar de pagar tu casa, no podrás ir al banco y decir “mirá, tuve una mala en la carrera y no pude ganar la dinero, pero voy a pagar más adelante”.
A veces creo que muchos amateurs no toman real dimensión de lo afortunados que son, teniendo un sustento económico “asegurado” por su trabajo, pudiendo disfrutar a la vez de este deporte tan maravilloso, sin ningún tipo de presión sobre correr o no tal carrera, o tener que estar entre los top, sino ganar. Mirá, muchas veces a los PRO nos dan ganas de ser amateurs y correr las carreras que queremos, entrenar lo que queremos, y rendir lo que dé la situación. Pero no podemos porque es nuestro trabajo, y de los resultados vivimos.
.

Claro, muchos amateurs sueñan en ser profesionales, pero no tienen una real idea de lo que implica eso…

.
Yo fui amateur. Lo que me diferenció con los otros es que tuve los huevos para convertirme en profesional. Muchos quedaron y quedan en el camino y se justifican con cosas como “ah, porque mi mujer está embarazada..”, o “quiero comprar una casa”, o “bla, bla, bla…”. Siempre hay obstáculos y si querés hacer esto de verdad, hay que vencerlos. El tema es que los sponsors sólo aparecen si tenés resultados. Esto no sucede al revés, no pasa. Entonces tenés que empezar de alguna manera y hacer sacrificios, o no lo conseguirás nunca. Y tener coraje, cosa que tuve yo, y que muchos también tienen. En definitiva, es muy fácil hablar, el tema es hacer. Y yo amo el triatlón. Esto es mi vida.


martes, 23 de noviembre de 2010

L'ESMOZAR DEL TRIATLETA , 10 CONSELLS.


1. No te empaches desayunando. Siempre se ha dicho que es la comida más importante del día, pero esto no es excusa para inflarte a tostadas y galletas que te harán tener una digestión más pesada y por tanto menor rendimiento.

2. Puedes sustituir los típicos cereales por pan duro del día anterior. Esta será una opción muy interesante pues el pan no tiene ni azúcar ni grasas añadidas, por lo que va a ser la mejor manera de tomar hidratos de carbono de asimilación lenta.

3.Varía tu desayuno y no desayunes siempre lo mismo. Al igual que sucede con el entrenamiento variar el desayuno con productos nuevos y de temporada hará que sea menos aburrido y más completo.

4.Si te levantas muy tarde y no te da tiempo a desayunar opta por hacer algún batido completo que solo tengas que beber, un ejemplo muy rápido sería un batido de 1 vaso de zumo y dos yogures, para lo cual no tardarás ni en hacerlo, pues no necesitas batidora, ni en beberlo.

5.Intenta hacer una comida ligera como fruta o yogur entre el desayuno y la comida. Esta podrá ser doble o triple (2-3 almuerzos a lo largo de la mañana) si hemos desayunado muy pronto y vamos a comer tarde.

6.Deja el desayuno preparado del día anterior, esto hará que con las prisas no te lo saltes. Si eres de los que se levanta “zombi” y tarda en despertar del letargo de la noche, intenta tenerlo todo a punto para nada más tener que sentarte y desayunar lo que dejaste preparado.

7.No desayunes productos muy grasientos como mantequilla o bacón y opta por productos desnatados y de fácil digestión. Intenta no comer bollería tanto casera como industrial e intenta hacer una aporte de cereales lo más natural posible en forma de cereales integrales sin azúcar ni aditivos.

8.Si estás tomando algún suplemento nutricional, hazlo antes del desayuno, es el momento más propicio para tomarlo, pues con el estómago vacío se asimila mejor.

9.Si eres de los que nunca desayuna porque dice que el desayuno le sienta mal, trata de cenar menos el día anterior e intenta obligarte a desayunar durante una semana, ya verás como el cuerpo se adapta y finalmente obtienes los numerosos beneficios del desayuno.

10.Adaptar el desayuno a la época del año: en invierno procura tomar cosas calientes como leche, infusiones,.. y en invierno frutas, yogures,.

martes, 16 de noviembre de 2010

PERQUÈ L'ÈXIT ARRIBA QUAN ELL VOL, TU SENZILLAMENT PREPARAT

La primera part de la temporada 2010/2011 este decidida, una carrera per mes aproximadament en les quals intetare ser FINISHER ,  acabant el 5 de Juny al ExtremMan de Salou.....

16 DE GENER MITJA MARATO DE TERRASSA " A TOPE " + info
6 FEBRER MITJA MARATO DE GRANOLLERS " RITME MARATO " + info
13 FEBRER MARATON SEVILLA " 3H 15 MIN APROX " + info
6 MARÇ MARATO DE BARCELONA " A TOPE " + info
17 ABRIL TRIATLO DOBLE OLIMPIC TERRES DEL EBRE " A TOPE "
25 ABRIL 226TT "RITME IRONMAN " + info
1 MAIG TRIATLO B DE BANYOLES " A TOPE "
5 JUNY EXTREMAN SALOU " A TOPE " + info


sábado, 13 de noviembre de 2010

ULTIMA ADQUISICIÓ : ZOOT KALANI

Gracies al Jose , Meri, Dani , Anabel , Sebas i Carme, los Zoot Kalani seran les bambes que m'acompanyaran a les curses d'asfalt del 2011. Tot un detall per al meu 31 aniversari....

La Ultra Kalani es la primera zapatilla de entrenamiento con amortiguación total de la marca de Kona.

Dentro de la nueva colección de calzado para este otoño-invierno, la marca de triatlón Zoot nos presenta una importante novedad. Respetando la imagen y características de sus zapatillas más ligeras, la Ultra Kalani nos ofrece unas fantásticas prestaciones para largos y exigentes rodajes. Resulta una opción muy interesante para usuarios de mayor peso. La Ultra Kalani es una zapatilla neutra de máxima amortiguación gracias al material Z-Bound que recorre toda la media suela desde talón hasta el metatarso, proporcionando además de amortiguación una gran flexibilidad y una muy buena respuesta en la transición de carrera.

Un aspecto importante en la Kalani es el UltraFit, que viene dado por el material utilizado en el corte superior de la misma, el TekSheen. El TekSheen es el tejido que Zoot utiliza en la ropa de triatlón,  y recorre toda la superficie de la zapatilla permitiendo un movimiento natural del pie y una excelente transpiración. La construcción interior de la Ultra Kalani, mantiene la tecnología Barefit, material sin costuras que proporciona una gran sensación de confort, evitando rozaduras interiores.
La estabilidad de la zapatilla viene dada por el sistema CarbonSpan+, que mediante una placa de carbono a la altura media de la zapatilla hasta  el metatarso ofrece una importante resistencia a la torsión lateral.  Por último el sistema asimétrico de lazada, ofrece una mejor sujeción del pie. Peso hombre: 297g, mujer: 275g.  Precio recomendado: 139,95€

lunes, 8 de noviembre de 2010

SIDROME DE LA CINTILLA ILIOTIBIAL

Avui després d'una setmana de dolor al genoll esquerra i veure que la cosa no millora he anat a veure al meu traumatòleg, al Dr.Gonzalez, i després de dos minuts d'exploració i just tocar a un punt del genoll i fer.me veure les estrelles , m'ha diagnostic síndrome de la cintilla iliotibial.

Es el que te tenir un colega/trauma que sigui un gran corredor i entengui perfectament el teus dolors.
M'ha recomanat sesions de fisioterapeuta, gel i sobretot repòs, si en 3 setmana no millora parlarem del tema de les infiltracions.

Un crack, no només gran corredor, i gran traumatòleg, sinó el mes important, GRAN PERSONA.

Meci Jose Antonio, en la maraton de BCN te quiero a mi lado, bueno si puedo seguirte....
Vista frontal


La cintilla iliotibial está localizada en el lado externo del muslo, desde la cadera hasta la rodilla. Afectando tanto a los corredores a pie como a los ciclistas, el síndrome de la cintilla iliotibial es una inflamación causada por los tendones de la misma que rozan contra el hueso exterior de la rodilla. El dolor se localiza generalmente en la parte externa de la rodilla, pero la irritación puede producirse en cualquier parte entre la rodilla y los glúteos. Aunque el dolor no es incapacitante, a menos que se corrija, esta lesión puede arruinar persistentemente su entrenamiento.

El síndrome de la cintilla iliotibial es una lesión relativamente menor que debe tratarse resolviendo cualquier problema mecánico, calmando los músculos, aumentando la flexibilidad y mejorando la fuerza. En los casos en que la lesión sea relativamente leve, el masaje también puede ser un tratamiento eficaz.

RECUPERACIÓN

Si su lesión es debida a desequilibrio estructural, quizá todo lo que necesite sea ortopedia. (Se trata de plantillas especiales para las zapatillas, que sustituyan a las genéricas que lleva el calzado. Las mejores son las que se construyen según diseño específico para sus pies por un podólogo deportivo.) Si el síndrome citado ha sido causado por una sobrecarga, simplemente debe disminuir la intensidad durante una o dos semanas, Aplicar hielo en la zona y tomar una aspirina puede ayudar a reducir la inflamación.


Vista Lateral
 AJUSTES EN EL ENTRENAMIENTO

Pruebe a correr suavemente o pedalear ligeramente sobre bicicleta. Evite ejercicios de alta intensidad hasta que se haya curado la lesión. Esto incluye pendientes o cualquier tipo de terreno abrupto que pudiera causar una recaída en la lesión.



CONSEJOS DE PREVENCIÓN

Siga un programa regular de estiramiento y reforzamiento, con particular énfasis en los músculos del muslo externo y de la rodilla. Igualmente, no corra con zapatillas gastadas; el desgaste de la parte exterior del talón puede causar esta insistente afección.


jueves, 4 de noviembre de 2010

MARATO DE CATALUNYA 2010

Recordo quan el 25 d'Octubre del 2009, just al acabar la Marató de Sant Llorenç Savall vaig dir que mai mes faria aquella cursa, que era massa dura, i que era un fart de patir sense motiu, en conclusió , allí estàvem, un altre any i ja en fa quatre a Sant Llorenç .

31 d'octubre a les 7 h del mati, plovent, i recollint el dorsal per a tornar a disputar la dura marató, la que farà 8 al meu currículum i la mes dura de les 8......

Mentres estàvem al cotxe fent temps amb el Robert i Dani sabíem que seria una marató dura, molt dura, i no nomes pels 3600m de desnivell que te la cursa sinó també per la pluja ,fred i vent , al cotxe s'estava molt be i feia molt pal posar-se els pantalons curs i sortir a corre no menys de 5h per a terrenys enfangats i plens de pedra..

Dani, Iban i Robert, Triatlo Bicisprint
A les 7h 30min donen puntualment la sortida, sortim tos tres , al darrera , tranquils, encara que no lents, els primers km passen ràpid i el primer avituallament arriba com si res, no para de ploure , el ritme es igual al del any passat, i com qui no vol la cosa ens plantem al km 10 en 1h 3min, una glop de coca cola i al lio, el Robert aviat ens deixa, se que ell arriba motivadissim a Sant Llorenç i farà un " tiempazo " com aixi va ser, yo segueixo el meu ritme, amb el Dani, se que no serà el meu dia, no estic gens a gust, em fant molt mal les cames, massa mal per a ser que estem al km 15, deu ser que no m'he recuperat de la Marato fa una setmana a Castelldefels, també tinc un mal estar general i no estic gent còmode, peró s'ha de seguir corrent, que per aixo em vingut .

Arribo sol al km 16, a on comença un fort desnivell positiu  fins al km 24, al Cim de La Mola, puju molt be, xino-xano peró sense parar, un cop a dalt, un Gel i cap al Coll d'Eres, a on habiem quedat amb la Laura i companyia per que ens animessin una mica per amb el mal dia que va fer no esperava que i fossin, arribo al km 28 aprox.  i alli estàvem , una sorpresa molt grata veure allí a la Laura, Meri, Jose i Anabel, GRACIES PER VENIR ! Paro 5 min alli amb ells, un altre glop de coca cola i avall que fa baixada, no vaig gens còmode, tinc gastroenteritis i he tingut que para dues vegades a evacuar .

La baixada es molt tècnica, massa pel mue gust  i em fa mal el genoll esquerra, un dolor que no m'abandonaria , bueno en realitat encara no m'ha abandonat i estem a dijous jejeej es baixada  fins el km 32 aprox. a on tornar a pujar , i molt , fins el km 36 per a arribar a unes roques a on s'ha de crestejar fins el km 40, despres nomes queda 2km per pista, un terreny gens tècnic però també amb un fort desnivell positiu, desprès, cal dir, que venen 100m suaus ejejejje


L'Iban a l'arribada

La veritat que des de el km 30 fins l'arribada va ser un suplici, gastroenteritis, dolor al genoll, quàdriceps carregats, poques ganes, etc.....

Per al meu cap nomes passava la idea d'abandonar però no podia , estava al mig del bosc, sol i tenia que arribar fos com fos, per a ser finisher de la meva vuitena marató, per als que havien matinat, mullat i passat fred per estar al coll d'Eres animant, per als meus pares que estaven a l'arribada i segurisim que estaven patint, per a mi, perquè no sempre poden sortir les coses com volem i perquè de les carreres com aquest s'apren moltes coses, i aixi va ser , desprès de 6h 09min de patiment, arribava a Sant Llorenç Savall , punt de partida i arribada de la Marató de Muntanya de Catalunya, la mes dura de les maratons que e fet, però no la ultima.............

Dades del Garmin forruners 405

Distancia Total 41270m
Temps Total 6h 03min
Descnivell positiu 2100m
Ritme AVG 8:48min/km
Ritme max 3min 48s /km
Calories consumides 2770